Artefactes

Artefacte 1. Cookies

La impressora de Cookies especula amb la idea de transportar l’acceptació dels termes i condicions de manera analògica, per tal de provar discussions sobre mecanismes de consentiment portant-ho a la banalitat de rebre una galeta de manera física a canvi de la conformitat d’aquests. En cas de negativa, es dificulta el procés d’acceptació fins a ser impossible, generant així un objecte totalment absurd i inútil, ja que encara que es presenti com un prototip interactiu on el subjecte fa la presa de decisió, serà l’objecte qui condicionarà l’acció, convertint-se així en el que pren la iniciativa.

Has acceptat les cookies.

Has rebutjat les cookies.

Artefacte 2. Dispensador de Likes

El dispensador de Likes és la crítica al món virtual el qual ha creat una jerarquia mitjançant un format malentès com a inofensiu com els Likes d’internet. Un mecanisme per a recopilar les nostres dades i preferències de manera gratuïta a la vegada que genera, un sistema de validació constant cap als individus, fent que aquests m’agrada, s’hagin convertit en un producte més de consum incentivant de manera exponencial la societat ociosa. Per a contradir la immediatesa de la xarxa, aquest dispositiu només tindrà un rendiment en cas de pitjar el botó de manera continuada durant 5 segons i en conseqüència, aquest deixarà caure els likes analògics per 5 segons més.

Has apretat el botó 5 segons.

No, no has apretat el botó.

Artefacte 3. Localitzador.

El localitzador és irònicament l’artefacte resultant de les conseqüències dels dos primers prototips: les tecnologies, per defecte utilitzades des d’una mirada ca - pitalista i individualista, no són més que eines repressores de la llibertat de l’indi - vidu i de la presa de decisions col·lecti - ves, generant un estat de control para - digmàtic envers el caràcter dictatorial de l’internet i el món virtual. De manera totalment absurda, aquest prototip loca - litzarà la posició de l’individu que estigui a prop d’aquest, essent totalment inútil la seva funció, ja que en desaparèixer del radi ja no es podrà ser localitzat. A la vegada obre el debat sobre com més introduïm aquests productes a la nos - tra vida, més estem convertint la nos - tra realitat en un paradigma panòptic. Acompanyat d’una peça gràfica el qual s’analitza el trajecte del subjecte durant seixanta dies, extraient la informació de les transaccions generades mitjançant el telèfon mòbil.

T'has mantingut aprop.

T'has allunyat.

Conclusió

És hora d'obrir nous espais de debat amb una ètica posthumanista i una política afirmativa per a poder crear una nova composició de comunitat realment descentralitzada i no jeràrquica. Al marge de les inèrcies de poder i a la vegada que generem un diàleg per a repensar el paper de les tecnologies i com aquestes han d'intervenir en el nostre espai. Generar una composició de comunitat amb una acció social i política i segregar la informació de la propaganda per a poder construir una nova realitat allunyada de l'espectacle.